LA POBRESA

                                                                   “La pobreza es una mierda”

                                                                                                                      Roger Senserrich

                                                                                                             

                            Dibuixar la pobresa

                

                        Que la pobresa ens rodeja o la patim, és un fet evident. Amb la crisi actual ens hem adonat que no estava tant lluny de tots nosaltres i ens podia pessigar en qualsevol moment. Allò que 1/5 de la població mundial viu per davall d’un mínim per poder sobreviure ha agafat a un veïnat que no s’ho esperava, jo tampoc.

                ¿Què fem amb la pobresa? ¿Com afrontem el problema de la pobresa? Una societat anomenada del “benestar”, com es pot permetre l’estat actual de tants ciutadans que no poden sobreviure dignament? I amb la immigració, com podem parlar de percentatges de repartiment  als estats de la des-Unió Europea, de persones que venen d’una guerra, sense res?... Però, que és la pobresa? No tindre per menjar i on viure? Sí, això és la pobresa, i també ho és el no poder oblidar mai que eres pobre, el viure en una casa inhabitable, no poder anar a cap lloc, perquè  no tens un mínim de diners i sobretot, la por, l’angoixa i la temença del dia a dia, sense que ningú es digne a prestar-te cap atenció. La pobresa és un  estat de necessitat. I la necessitat ens situa en la realitat, la realitat  on vivim.

                La pobresa sempre ha estat representada al món artístic. Evidentment en el seu context originari i amb les seues característiques particulars. Al Renaixement i abans, ja ho feien; Goya ho feia, Daumier, van Gogh, Picasso, Eduardo Arroyo... i Banksy, per nombrar-ne uns quants al llarg del temps.

                Pense que tots els que ens dediquem a l’Art , pintant, dibuixant, amb la fotografia, fent audiovisuals, tant se val, no podem perdre l’oportunitat de mostrar com està la nostra societat. I la pobresa es veu per tot arreu. Tant de dibuix de Superman, homes fantàstics, manga, naus espacials per salvar-nos dels dolents i mantindre la societat actual, és per fer-s’ho vore. No pretenc jutjar a ningú, és una percepció. Tampoc vull salvar el món, només col·laborar a fer-lo un poc millor amb una denúncia constant i al meu abast.

                                                                                                    Conrad Marqués